Viaempresa.cat 01/12/2015 – En plena recuperació, comerciants i experts en ‘retail’ destaquen el bon comportament del sector a Catalunya i aprofiten per demanar més facilitats a les Administracions.
Sort del comerç, podríem dir. El sector comercial és un dels que més estoicament han superat la crisi i a hores d’ara, en plena recuperació, les xifres comencen a créixer encara més. Les vendes del comerç al detall han crescut a Catalunya un 5,1% a l’octubre (respecte al mateix mes de l’any passat), segons les dades de l’índex del Comerç al Detall (INE) i l’ocupació generada pel comerç al detall també s’ha incrementat en un 1,3% interanual durant aquest desè mes de l’any.
Comerç i turisme són factors íntimament lligats. I és que amb les espectaculars xifres d’arribada de turistes que registra Catalunya en els últims anys, també el comerç s’ha beneficiat. De fet, les últimes xifres publicades pel Departament d’Economia i l’IDESCAT revelen que el PIB de Catalunya ha crescut un 0,8% entre el juliol i el setembre i que en aquestes xifres hi han tingut molt a veure ambdós sectors. Els serveis han crescut un 3,8% interanual gràcies a les activitats de mercat, en especial pel comerç i el turisme, ja que durant els nou primers mesos de l’any, els turistes estrangers han augmentat un 3,2% i la seva despesa, un 2,4%.
El colp de la crisi ha estat menor, per tant, entre els comerços catalans en aquests anys de recessió econòmica. És el que ha defensat Santiago Pagès, president del grup de treball de retail del Col·legi d’Economistes de Catalunya, durant la sessió El retail en el segle XXI: controvèrsies entre els models comercials, celebrada durant la 20a edició de la Jornada dels Economistes. “Entre 2007 i 2014 per la crisi hi va haver una baixada de la renda familiar, però nosaltres som un país de sort i és en aquest període quan a la ciutat de Barcelona es produeix l’esclat del turisme internacional”. Pagès, qui considera que “totes aquelles activitats terciàries que es dirigeixen al consumidor són fonamentals”, considera que els mercats municipals han fet un procés de rehabilitació “espectacular. Són els shopping centres del segle XXI en trama urbana”.
En la seva opinió, la transformació del sector comerç en els últims anys ha passat de tenir comerciants “autònoms i autòctons”, a haver de sumar ara empreses amb característiques pròpies, algunes de les quals han vingut de fora. “Comptem també els comerços gestionats per xinesos, pakistanesos i sud-americans, que no donen la imatge que ens agradaria transmetre a l’exterior, tot i que fan un servei”, argumenta Pagès.
Generadors d’ocupació, sobretot femenina
Per la seva part, Núria Beltran, directora gerent de l’Escola Superior de Comerç i Distribució (ESCODI), destaca que “en un entorn d’atur molt alt, el sector comerç ha recuperat els nivells anteriors a la crisi”. En conseqüència, l’ocupació del sector també presenta bones xifres i és aquest fet, diferencial d’altres sectors econòmics, que Beltran analitza per valorar el paper dels comerços en el conjunt de l’economia. “Les xifres de l’última EPA donaven un 19% d’aturats, però el comerç té ocupades 326.400 persones, un 99% dels ocupats que hi havia el 2007”.
Principalment, el comerç ocupa la població femenina, “la quarta part dels llocs de treball que ocupen les dones a Catalunya”, però també de manera indirecta a professionals independents, transportistes i fins i tot, professionals de les noves tecnologies arran l’actual desenvolupament d’apps mòbils, provadors virtuals, etc.
“És un sector que s’està transformant en els últims anys, però és cert que l’atomització no ha pogut millorar el talent i ens cal fer-ho”, apunta Beltran, qui alhora recorda que calen més estadístiques. “El sector està generant molts llocs de treball i és el moment que ens plantegem què hem de fer”, apunta.
Competir amb l’economia col·laborativa
Tot i que en aquests anys de crisi econòmica i de butxaques buides el comerç ha aconseguit mantenir-se, també ha lidiat –i lidia, en present- amb un nou escenari econòmic en el qual l’economia col·laborativa té molt a dir. D’aquesta manera ho ha destacat Enric Llarch, assessor de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona i col·laborador de VIA Empresa, per a qui “la crisi econòmica han donat ales al consum col·laboratiu. És alguna cosa que sempre havia existit però que ara ha esclatat perquè els usuaris cerquen reduir les despeses, fer un consum compartit i intenten obtenir el màxim de rendiment dels seus actius”.
“L’economia col·laborativa ha vingut per quedar-se i la seva eliminació dels intermediaris perjudica el comerç i més encara si es desmonetitza, com en els Bancs del Temps, per exemple”, apunta Llarch. La importància de les TIC en aquest canvi de paradigma és un dels aspectes que assenyala Llarch, posant com a exemple el canvi en la compra presencial que, amb les plataformes online, comporta un nou tipus de logística. “Al no haver-hi intermediaris, es valora més la compra; les TICs ho permeten, ja que són un instrument de transformació de l’hegemonia comercial en el sector”.
La visió dels comerciants
Els comerciants també han dit la seva en aquesta taula rodona organitzada pel Col·legi d’Economistes. Segons Benito Garcia, economista i propietari de Benitosports, “cal que el sector es modernitzi, que tingui una altra mirada i que evolucioni”, una crítica constructiva que no l’ha impedit reconèixer la feina feta en aquests anys. “Tots plegats ens ho hauríem de creure més, igual que el Barça creu en la cantera, si no, no anem bé. Som productius, fem les coses mitjanament bé i si ens ho creiem, farem com Alemanya”, vaticina Garcia.
També Joan Font, director general de Bon Preu, ha assenyalat la virtut de les empreses de comerç catalanes. “Hem de valorar bé la capacitat de crear una ensenya rendible i competir amb els grans operadors, però m’agradaria fer valdre la capacitat del nostre país per generar empreses que competeixen d’igual a igual amb empreses de models més sofisticats. És molt meritori”, ha apuntat.
Per últim, Font ha exigit a l’Administració menys traves burocràtiques –“l’Administració no s’hauria d’omplir la boca dient que fomenten quan per obrir una botiga per vendre iogurts és indescriptible la feina que has de fer”; que cada empresa pugui decidir els seus horaris i els festius; i més professionals millor formats. “Tenim molts llicenciats però nosaltres ja no cobrim els llocs de treball, no en tenim gent d’ofici”.
LES CLAUS
Pagès: «Els mercats municipals són els ‘shopping centres’ del segle XXI en trama urbana»
Beltran: «En un entorn d’atur molt alt, el comerç ha recuperat els nivells anteriors a la crisi»
Llarch: «L’eliminació dels intermediaris perjudica el comerç i més encara si es desmonetitza»
Garcia: «Tots plegats ens ho hauríem de creure més, igual que el Barça creu en la cantera»
Ver noticia original: http://www.viaempresa.cat/ca/notices/2015/11/el-comerc-salva-els-mobles-15867.php