SÍLVIA BACH PUBLICA ’MEJORAR LOS RESULTADOS DE TU TIENDA DEPENDE DE TI. UN RECORRIDO POR LOS KPI’ (INDEPENDENTLY PUBLISHED)

“Si et prens la molèstia de desplaçar-te fins a una botiga física, t’ha de compensar; si no, ja ho pots comprar per internet”

 “Si fos per mi, els diumenges no obriria, perquè els números no surten”

Periodista de formació, va començar la seva carrera professional en el món del ‘retail’ a Inditex, i a Guess es va consolidar.

Sílvia Bach és la direc­tora gene­ral de Par­fois a l’Estat: 315 boti­gues, 38 a Cata­lu­nya. També fa de pro­fes­sora a l’Escola Supe­rior de Comerç i Dis­tri­bució (Escodi), i amb el seu lli­bre vol “ani­mar la gent que es vol dedi­car al comerç”. “Surto d’impar­tir classe i els alum­nes em diuen que estan ani­mats, però després sen­ten laments i es desa­ni­men. Vull que con­tinuïn ani­mats, que tin­guin ener­gia, que s’ho cre­guin, que sàpiguen que l’èxit d’un negoci només depèn d’ells.”

Un boti­guer sem­pre està fent equi­li­bris?

Els comer­ci­ants sem­pre estem pen­dents dels pro­ble­mes externs, però en rea­li­tat tot depèn de nosal­tres. No és la gent que ve a com­prar, ets tu que has de ven­dre.
En una botiga, es fixa en el pro­ducte, en el ser­vei, en com està expo­sada la mer­ca­de­ria…
La imatge és molt impor­tant, el ser­vei, l’acti­tud dels tre­ba­lla­dors… Molts comer­ci­ants obren una botiga i després mai més hi tor­nen a entrar com si fos la pri­mera vegada, amb ull crític.
La imatge, l’atenció i el ser­vei són la gran riquesa del comerç físic.
Sí, el valor afe­git. Si et prens la molèstia d’aga­far el cotxe i apar­car en un pàrquing, o d’aga­far la bici i anar fins a una botiga, o de cami­nar, tra­ves­sar la vorera i entrar en un esta­bli­ment per com­prar… Si et prens la molèstia de des­plaçar-te, t’ha de com­pen­sar. Si no et com­pensa pel ser­vei o per l’atenció que reps, pot­ser no val la pena i val més com­prar online.
L’atenció és el més impor­tant?
Salu­dar, som­riure, resol­dre els pro­ble­mes… I si ets una botiga petita, cal recor­dar l’última vegada que el cli­ent ha vin­gut.
El ‘retail’ és el millor sec­tor per tre­ba­llar i gua­nyar diners?
És un sec­tor en què mai ha fal­tat feina. És molt sacri­fi­cat, sí, i t’ha d’agra­dar; has de viure per al teu negoci, però si t’esfor­ces en pots viure i el teu negoci aca­barà crei­xent. Un pro­blema que veig avui és que tre­ba­llar en una botiga té mala premsa.
Tenim la visió que si algú tre­ba­lla en una botiga és perquè no ha tro­bat res més.
Mol­tes per­so­nes m’expli­quen que els seus pares es van posar les mans al cap quan van deci­dir entrar a tre­ba­llar en una botiga. Però molts d’ells amb el temps han pros­pe­rat, i avui són uns grans pro­fes­si­o­nals, perquè en una botiga pots ascen­dir, i molt, i avui s’ale­gren del pas que van fer, perquè han pros­pe­rat més que els seus com­panys de car­rera. Una botiga és una valuosíssima escola i té molt de futur. També dins mateix del comerç hi ha pares que volen que els seus fills sur­tin del sec­tor. M’agra­da­ria que aquí passés com a Itàlia, on es con­si­dera que tre­ba­llar en el comerç és una immensa sort.
A Cata­lu­nya el comerç sem­pre ha apos­tat per un cert pro­tec­ci­o­nisme. A Madrid s’ha impo­sat la libe­ra­lit­zació d’hora­ris.
Nosal­tres tenim boti­gues a Madrid, i saps què et dic? Que si jo pogués no obri­ria els diu­men­ges. I hi ha molts altres comerços que ho pen­sen. Obrint els diu­men­ges no sur­ten els números, però hi estem com obli­gats.
Al novem­bre, i amb el Black Fri­day, es dona el tret de sor­tida a la cam­pa­nya de Nadal, però ja hi ha boti­gues que fan des­comp­tes i rebai­xes…
Les rebai­xes avui no tenen sen­tit, tal com han que­dat, i la cadena de des­comp­tes acaba modi­fi­cant el sen­tit de les pro­mo­ci­ons. Si tens una botiga i un dia fas rebai­xes; l’altre, ofer­tes, i el ter­cer, pro­mo­ci­ons…, al final el cli­ent no voldrà com­prar amb preus nor­mals. Si abai­xes els preus cada dia, abai­xes els mar­ges. El Black Fri­day és una jor­nada posi­tiva, però jo soc par­tidària, i això és el que fem a Par­fois, de fer-lo un sol dia. És diven­dres? Doncs diven­dres. No allar­gar-lo tota la set­mana. I és un des­compte? Doncs un des­compte. Nosal­tres el fem del 20% i prou.
La venda ‘online’ és el futur?
No ho podem obviar, però el comerç físic ha d’apren­dre a con­viure-hi. No tot és Ama­zon. El comerç online pot apro­par molts cli­ents, pot donar mol­tes faci­li­tats.
Vostè diu que pel ‘tax free’ hem de modi­fi­car el nos­tre ser­vei.
Si mires els números i veus que el cli­ent majo­ri­tari és àrab i el que gasta més és xinès, jo posa­ria algun tre­ba­lla­dor que pogués aten­dre en àrab i en xinès.
Fuente: El Punt Avui