La recuperació gradual del sector aporta optimisme al tancament d’any, però no dissipa incerteses pel futur

L’increment del cost de l’energia suma interrogants de cara al 2022
Després de dos anys, ja comencem a tenir una mica d’experiència en portar la situacióÀLEX GOÑIPRESIDENT PIMEC COMERÇ
Hi ha hagut regeneració en el teixit comercial, i això és vital perquè no mori el sectorDAVID NOGUÉOBSERVATORI EIXOS
Els comerciants no poden obviar l’omnicanalitat si volen continuar operantDAVID RIUDORCEO DE L’APP GOIN
Les APEU enceten un nou model de gestió dels eixos comercials urbans La logística és el més complicat de resoldre per als comerços en línia
El comerç de barri que ha sobreviscut es recupera però viu amb incertesa
Malgrat la covid, hi ha hagut una bona rotació en el teixit comercial del país
El retorn del turisme es veu vital per recuperar les xifres de vendes

La mer­ce­ria Elena, situ­ada al barri de la Sagrada Família, és ara a mans de la ter­cera gene­ració fami­liar. Va ser fun­dada el 1944 per Elena i Rei­naldo, i ja des de fa uns quants anys són en Jordi i la seva dona, la Cris­tina, els qui por­ten les reg­nes del negoci. Durant el con­fi­na­ment, com a comerç no essen­cial, van haver de tan­car i van deci­dir pen­jar un car­tell a la per­si­ana de la botiga amb l’adreça del web, única manera de poder aten­dre els cli­ents.

Tot i això, durant l’època pandèmica no és dels comerços que pit­jor ho han pas­sat. “La gent està una mica satu­rada i desa­ni­mada pel tema covid però, un cop ens van dei­xar sor­tir i obrir en horari ampli, la gent va tor­nar a fer la seva vida”, explica en Jordi, net dels fun­da­dors.

Després de pas­sar un any en què les ven­des, asse­gura, “no han anat mala­ment”, la cam­pa­nya de Nadal l’espe­ren bona: “Sobre­tot perquè el fred ens ha reac­ti­vat molt i això ha ani­mat les ven­des”, explica. Tan­ma­teix, està con­vençut que el comerç que con­ti­nua viu després de la sac­se­jada de la covid està venent, resis­teix: “A més, la gent fa un abans i un després per Nadal, i en una botiga madura com la nos­tra no ens ha d’anar mala­ment.”

Un altre tipus de comerç s’ha vist més afec­tat, com en el cas de la botiga de vins i licors fran­qui­ci­ada de Vina­lium, pro­pi­e­tat de la Rosa i el seu marit. Ubi­cada al pas­seig de Mara­gall de Bar­ce­lona, el 2021 ha estat un any “més fluix i més dur”: “Però tam­poc ens ho esperàvem d’una altra manera”, afirma la Rosa, que comenta que durant el con­fi­na­ment van incre­men­tar les ven­des perquè hi van acu­dir més veïns del barri.

“Nosal­tres per­ta­nyem al sec­tor de l’ali­men­tació i, per tant, podíem tenir obert. Men­tre la gent va estar con­fi­nada s’acos­ta­ven més com­pra­dors a la botiga, però un cop es va aca­bar van con­ti­nuar venint els cli­ents de sem­pre”, explica.

Mai s’han abo­nat al Black Fri­day, “per con­vicció”, asse­gura la Rosa, i tan sols obren els diu­men­ges de tar­dor: “I només tres hores, al matí, perquè inten­tem adap­tar-nos al nos­tre cli­ent, però no perquè aug­men­tem les ven­des, perquè no és així.” Creu que hi haurà un petit aug­ment de la fac­tu­ració durant el període nada­lenc: “Però serà una cosa pun­tual, perquè hi ha cele­bra­ci­ons fami­li­ars, però després retor­na­rem al nivell ante­rior, almenys això espe­rem.” Con­fessa que és com­pli­cat aguan­tar un comerç petit com el seu i que ha de fer equi­li­bris amb els mar­ges per no defa­llir: “Però ja fa 11 anys que hi som i con­ti­nu­a­rem”, afirma.

Reclama més soli­da­ri­tat entre la gent i explica que reben insults i crits quan més d’un cop han indi­cat a algú que entra a la botiga sense mas­ca­reta que se la posi, o que guardi la distància amb la per­sona que té al davant. “Les nor­mes són les nor­mes i nosal­tres, al nos­tre comerç, les com­plim i les hem de fer com­plir”, etziba, i for­mula un desig: “Hauríem de ser més bons entre nosal­tres.”

Ama­zo­o­nia, botiga d’arti­cles per a mas­co­tes i vete­ri­nari que fa 22 anys que va obrir al car­rer Padi­lla, al barri de la Sagrada Família, per­cep la situ­ació que ha vis­cut el comerç enguany des d’una pers­pec­tiva molt dife­rent dels ante­ri­ors. “El comerç electrònic ens per­ju­dica moltíssim, i no des de la pandèmia, que és ben cert que l’ha empit­jo­rat”, explica la Sònia, vete­rinària i copro­pietària del negoci, jun­ta­ment amb el seu marit, en Xavi.

Venda per inter­net.El negoci té dues parts ben dife­ren­ci­a­des: la venda dels pro­duc­tes per a mas­co­tes, bàsica­ment gats i gos­sos, i la clínica vete­rinària. “Des de la covid, a la clínica hem can­viat la manera de fer les coses. Abans venia la gent quan li anava bé, ara donem hora. Però pel que fa a la botiga, la pandèmia ens ha rema­tat. Els pocs cli­ents que teníem que no com­pra­ven per inter­net, amb la covid, ho van pro­var i con­ti­nuen”, comenta la Sònia.

Ni s’han plan­te­jat obrir un e-com­merce d’Ama­zo­o­nia: “Perquè els preus que ens fan els proveïdors dels pro­duc­tes ja són més alts que els que pots veure a la xarxa. En aquest sec­tor, hi ha grans empre­ses amb les quals no podem com­pe­tir.”

La fi del con­fi­na­ment va aug­men­tar el nom­bre d’ani­mals pro­vi­nents de pro­tec­to­res i es van dis­pa­rar les visi­tes al vete­ri­nari: “Però després de l’estiu hem vist que la pre­venció en la salut dels ani­mals ha anat caient, i per fes­tes encara es rela­xarà més perquè la gent està pen­dent d’altres coses”, diu la Sònia.

El comerç a través d’inter­net no és l’únic que amoïna els pro­pi­e­ta­ris d’Ama­zo­o­nia. També el preu de la llum, “total­ment dis­pa­rat”: “Ens obli­garà a reper­cu­tir-lo en els preus. Això pot fer tan­car mol­tes boti­gues, amb la qual cosa l’estruc­tura i el dis­seny dels bar­ris que­da­ran afec­tats. No és just.”

Aquests tres exem­ples indi­quen que la situ­ació en què es troba el comerç de pro­xi­mi­tat és ben dife­rent segons el sec­tor al qual per­tany i el barri on està ubi­cat. La post­pandèmia i la incer­tesa per­ma­nent per la pos­si­bi­li­tat de noves ona­des des­con­tro­la­des de la covid no aca­ben de treure el neguit en els con­su­mi­dors. Tan­ma­teix, es per­cep que s’està dis­po­sat a cele­brar un Nadal ben dife­rent al de l’any pas­sat, amb múlti­ples res­tric­ci­ons. Per tant, es res­pira opti­misme. El pre­si­dent de la patro­nal PIMEC Comerç, Alex Goñi, asse­gura: “Després de dos anys, ja comen­cem a tenir una mica d’experiència a cape­jar la pandèmia.”

Segons una con­sulta feta per PIMEC Comerç a tots els seus socis, just abans del Black Fri­day, les ven­des per aquesta cam­pa­nya i la de Nadal s’espe­ren iguals (39,41%) o millors (40,68%) que les de l’any pas­sat. Els comerços dels sec­tors de res­tau­ració i hos­ta­le­ria, i no ali­men­tari, pre­ve­uen que les ven­des de Nadal siguin millors res­pecte a l’any ante­rior, men­tre que els d’ali­men­tació i begu­des, i de ser­veis, cre­uen que seran simi­lars a les del 2020.

Tot i que es fa difícil de deter­mi­nar una xifra de ven­des fia­ble durant el pas­sat Black Fri­day –hi ha hagut càlculs del tot con­tra­dic­to­ris entre si–, un per­cen­tatge cada vegada més nombrós de comer­ci­ants, que en la con­sulta feta per PIMEC Comerç arriba al 35,37%, asse­gu­ren que no els afecta de cap manera. Això tenint en compte que el 45,93% van dur a terme des­comp­tes o pro­mo­ci­ons i que el 54,07% van asse­gu­rar que no en faria. El per­cen­tatge d’esta­bli­ments que el 2019 es van afe­gir a la cam­pa­nya del Black Fri­day es va situar en el 54,81%. Alhora, els comerços con­sul­tats asse­gu­ren que el con­su­mi­dor no ha anti­ci­pat les seves com­pres nada­len­ques. Així doncs, la tendència és ben clara.

Black fri­day.“Als petits comer­ci­ants ni els agrada ni en tre­uen pro­fit, d’aquesta cam­pa­nya forana, que situa les nos­tres rebai­xes de Nadal abans que pas­sin fes­tes. Tenint en compte que les de l’estiu ja han des­a­pa­re­gut, el Black Fri­day no li va bé al nos­tre comerç, ens mal­met la set­mana del pont de desem­bre i la cam­pa­nya de Nadal”, asse­gura Goñi.

La patro­nal espera que no s’imposi el pas­sa­port covid per entrar als esta­bli­ments. “Als petits comerços ens faria fer de vigi­lants, i no tots tenen per­so­nal per dedi­car-lo a aquesta tasca”, afirma. Però admet que s’accep­ta­ria davant la pos­si­bi­li­tat d’un nou tan­ca­ment.

“La covid ha fet mal. A prin­ci­pis de la pandèmia va tan­car un 30% del comerç. Ara, a les aca­ba­lles d’any, estem en un 3% d’esta­bli­ments que s’han que­dat pel camí”, explica Goñi, que asse­gura que, mal­grat la situ­ació, “el comerç està opti­mista”: “Ara queda recu­pe­rar el turisme per tor­nar a xifres pre­pandèmia. Perquè esperàvem una bona arren­cada aquest estiu, que no hem tin­gut.”

La venda per inter­net pre­o­cupa i la patro­nal ho per­cep dife­rent del fet que els esta­bli­ments tin­guin un web “com un apa­ra­dor on s’ense­nya el que tens i a què et dedi­ques; però, fer venda per la xarxa, això ja és una altra cosa a la qual no tot­hom té accés”. I asse­gura que el nivell de digi­ta­lit­zació del sec­tor és més que cor­recte: “La pandèmia ha fet avançar en aquest ter­reny i gràcies a això molts van poder con­ti­nuar amb el negoci durant el con­fi­na­ment i la reta­llada en hora­ris comer­ci­als.”

A David Sánchez, pre­si­dent de Comer­tia, l’asso­ci­ació cata­lana de l’empresa fami­liar del retail, li pre­o­cupa que encara hi ha empre­ses sòcies que no han rebut els ajuts direc­tes. Creu neces­sari millo­rar la fis­ca­li­tat i la reor­de­nació del ter­ri­tori per no pro­vo­car com­petència des­lle­ial entre els dife­rents ope­ra­dors que venen a través d’inter­net. Sánchez reclama a l’admi­nis­tració saber en quin moment es troba la imple­men­tació de les APEU i l’estat dels fons euro­peus Next Gene­ra­tion.

Situ­ació feble.“Les empre­ses de retail estan dèbils i per arri­bar fins aquí s’han hagut d’endeu­tar; els empre­sa­ris fa temps que recla­mem har­mo­nit­zació fis­cal, per evi­tar dese­qui­li­bris entre ter­ri­to­ris”, va mani­fes­tar Sánchez durant la XIX Jor­nada Retail Comer­tia, cele­brada al novem­bre.

Les ven­des dels esta­bli­ments socis han anat recu­pe­rant-se al llarg de l’any, i van arri­bar al novem­bre pas­sat a un incre­ment del 7,2% de les ven­des res­pecte al mateix mes del 2019. Segons l’indi­ca­dor men­sual que ela­bora Comer­tia, la tendència sem­bla que ha aga­fat el camí a l’alça, almenys per al 61% de les empre­ses que for­men part de l’asso­ci­ació. La res­tau­ració va ser el sec­tor que més va fac­tu­rar al novem­bre, seguida d’oci-cul­tura i moda. Tot i que la majo­ria (78%) està d’acord amb la imple­men­tació del cer­ti­fi­cat covid a la res­tau­ració i l’oci, el 13% dels socis creu que es tracta d’una mesura que no és cohe­rent res­pecte a altres entorns i que s’hau­ria d’ampliar a l’edu­cació, la sani­tat i l’accés al trans­port públic.

La cam­pa­nya del Black Fri­day va fer incre­men­tar les ven­des entre els socis un 16,5% res­pecte a la del 2019. Ara bé, de cara al pont de la Puríssima, la pre­visió del 51% dels esta­bli­ments adhe­rits era man­te­nir-les i tan sols un 23% con­si­de­ra­ven que serien bones. I les pers­pec­ti­ves per a la cam­pa­nya de Nadal són molt menys opti­mis­tes perquè es pateix per l’arri­bada de la nova vari­ant de la covid i pro­ble­mes amb els sub­mi­nis­tra­ments. Tot i això, el 40% dels socis de Comer­tia creu que podrà man­te­nir esta­bles les seves ven­des, mal­grat que tots des­ta­quen que perquè això passi és impor­tant que el turisme retorni abans a xifres pre­pandèmiques.

La venda a inter­net de les mar­ques de l’asso­ci­ació va aug­men­tar de mit­jana un 149% el novem­bre pas­sat, res­pecte al mateix mes del 2019, i duplica les efec­tu­a­des l’octu­bre pas­sat. El sec­tor de la moda lidera aques­tes ven­des, seguit de la res­tau­ració, l’auto­moció i ser­veis, la llar, l’ali­men­tació i l’oci-cul­tura.

La per­cepció que el 2021 ha estat un any de recu­pe­ració per al comerç és com­par­tida pel con­junt del sec­tor, però què s’espera del 2022 ja no ho és tant. Per a Joan Car­les Cal­bet, pre­si­dent de Retail­CAT i direc­tor gene­ral d’Elec­tro­domèstics Cal­bet, pre­do­mina el sen­ti­ment d’incer­tesa.

“Estem millor del que estàvem però encara hi ha molts núvols negres a l’horitzó: l’incre­ment dels con­ta­gis en plena cam­pa­nya de Nadal i la situ­ació econòmica post­pandèmia, que pot ser pit­jor que la pro­vo­cada per ella, com la manca de sub­mi­nis­tra­ments, l’incre­ment de preus i de cost de l’ener­gia, i l’aug­ment de la inflació. Aques­tes són ame­na­ces gros­ses per al sec­tor de cara a l’any vinent”, asse­gura Cal­bet. “Estic con­vençut que el Nadal el sal­va­rem però, de cara a l’any vinent, tinc molts dub­tes.”

L’incre­ment del preu de la llum és una de les qüesti­ons més pre­o­cu­pants per al sec­tor, sobre­tot de cara al 2022. “L’aug­ment del cost s’haurà d’aca­bar reper­cu­tint en els preus dels pro­duc­tes i això afec­tarà els con­su­mi­dors, però és un cost que no es pot assu­mir. A hores d’ara ja hem dupli­cat el rebut de la llum”, explica Cal­bet. La situ­ació en gene­ral té prou amoïnat el sec­tor, sobre­tot si posa la vista en l’horitzó.

El pre­si­dent de Retail­CAT anun­cia que el sec­tor es reu­nirà aviat amb la direcció gene­ral de Comerç del govern català per esta­blir un pla d’acció per a aquesta legis­la­tura: “Hem de posar ordre en l’àmbit nor­ma­tiu, regu­lar temes com ara la venda per inter­net i recu­pe­rar les com­petències per­du­des.” La posada en marxa de les APEU també és un tema que for­marà part de l’ordre del dia d’aquesta tro­bada: “Tenim tota la nor­ma­tiva apro­vada i el vis­ti­plau de Madrid. Ara s’han de deter­mi­nar qui­nes seran les pri­me­res APEU que es for­ma­ran, que s’hau­rien de posar en marxa l’any vinent, i els ajuts que ofe­rirà la Gene­ra­li­tat per imple­men­tar-les.”

El Par­la­ment de Cata­lu­nya va apro­var el desem­bre de l’any pas­sat la llei de les àrees de pro­moció econòmica urbana (APEU), que té com a objec­tiu assen­tar les bases d’un nou model de gestió basat en la col·labo­ració publi­co­pri­vada en àrees de con­cen­tració d’acti­vi­tat econòmica, ja sigui de caràcter comer­cial, turístic, indus­trial o de ser­veis.

Amb les APEU, que tenen l’ori­gen en el model anglo­saxó dels busi­ness improvement dis­tricts (BIDS), es vol dina­mit­zar comer­ci­al­ment les zones urba­nes a través d’inver­si­ons i actu­a­ci­ons finançades en gran part per les apor­ta­ci­ons obli­gatòries de pro­pi­e­ta­ris i llo­ga­ters de nego­cis amb accés directe a la via pública.

Amb aquest nou model comer­cial, es deixa enrere l’asso­ci­a­ci­o­nisme comer­cial, basat en apor­ta­ci­ons voluntàries dels inte­grants i les sub­ven­ci­ons públi­ques. En el cas de Bar­ce­lona, segu­ra­ment seran els eixos de Sant Andreu i el Born els que con­for­ma­ran les dues pri­me­res APEU de la ciu­tat, ja que els seus pro­jec­tes estan molt avançats.

La pandèmia ha col­pit el comerç, però el que ha pogut resis­tir ara res­pira amb tran­quil·litat con­tin­guda. Les pit­jors pre­vi­si­ons no s’han com­plert i fins i tot hi ha hagut rege­ne­ració del tei­xit comer­cial arreu del país. “Que n’hi hagi és vital, perquè si no n’hi ha el tei­xit comer­cial mor”, asse­gura David Nogué, fun­da­dor i CEO de l’obser­va­tori econòmic Eixos.

Rotació.“Quan es va veure la porta de sor­tida de la pandèmia a través de la vacuna, la rotació es va començar a moure i no s’ha atu­rat. Fins i tot en pobla­ci­ons menors, típica­ment resi­den­ci­als, l’ocu­pació comer­cial ha aug­men­tat, un feno­men al qual ha aju­dat l’incre­ment de les com­pres de pro­xi­mi­tat”, explica Nogué.

Segons el CEO d’Eixos, “l’empre­ne­dor va fer una lec­tura molt efi­ci­ent i ràpida de la situ­ació, i això ha aju­dat a man­te­nir altres nego­cis”. En canvi, la rege­ne­ració del tei­xit comer­cial no s’ha produït en zones on ja patien certa deser­tit­zació abans que esclatés la pandèmia. “En aques­tes àrees i en altres no prou allu­nya­des dels eixos comer­ci­als prin­ci­pals, la pandèmia no ha fet rever­tir la situ­ació i no han millo­rat gens”, pun­tu­a­litza Nogué.

Tan­ma­teix, quant a ocu­pació comer­cial, els eixos comer­ci­als prin­ci­pals de les ciu­tat s’ha man­tin­gut durant la pandèmia, “gràcies també al fet que els llo­guers de locals situ­ats en car­rers prin­ci­pals es van poder rene­go­ciar i inclús van bai­xar molt de preu, fet que va afa­vo­rir la rotació de nego­cis, que es va situar entre el 20% i el 25%, amb per­cen­tat­ges més alts en els eixos con­si­de­rats prime”, afirma Nogué. Segons ell, però, “les dades s’han d’aga­far amb pin­ces perquè ja veu­rem què passa quan ven­cin els ICO o s’aca­bin les carències dels llo­guers. Si con­ti­nua la rotació, els resul­tats no seran una catàstrofe”.

Tot feia pen­sar que la pandèmia i el con­fi­na­ment impul­sa­rien fins a l’extrem les com­pres per inter­net i es man­tin­drien, i també que l’estalvi que havia produït aquesta situ­ació en les famílies abo­ca­ria a la des­pesa desen­fre­nada en el moment en què es reprengués la nova nor­ma­li­tat. Doncs no ha estat ben bé així. Segons l’enquesta d’hàbits de com­pra i con­sum cor­res­po­nent al 2021, pre­sen­tada l’1 de desem­bre per la MPAC (Taula de Par­ti­ci­pació d’Asso­ci­a­ci­ons de Con­su­mi­dors, en les seves sigles en cas­tellà) i en la qual han par­ti­ci­pat 3.500 famílies de tot l’Estat, tan sols el 7% dels con­su­mi­dors han man­tin­gut les seves com­pres a través de la xarxa i, d’altra banda, només un 38% podria fer front a tres mesos de des­pe­ses si des­a­pa­regués la seva prin­ci­pal font d’ingres­sos.

Tot i això, la tendència de com­pra dels con­su­mi­dors con­ti­nua el procés de canvi que ja s’havia ini­ciat abans de pro­pa­gar-se la pandèmia i s’hi han afe­git nous trets. Com indica Cal­bet: “La pandèmia ens ha fet una mica més euro­peus pel que fa a hora­ris. Ara veiem que el con­su­mi­dor ha avançat les com­pres de tarda i inclús, en alguns sec­tors, han notat que el dis­sabte ja no és tan bon dia com ho era abans. Cre­iem que això passa perquè el comerç va estar obli­gat a tan­car els dis­sab­tes dels mesos de gener, febrer i març d’enguany i molts cli­ents ja es van acos­tu­mar a aquest canvi i l’han incor­po­rat.”

En aquest sen­tit, per Cal­bet també ha tin­gut incidència el fet que el tele­tre­ball ha con­ti­nuat en mol­tes empre­ses, si no com­ple­ta­ment sí alguns dies a la set­mana, “i això fa que el con­su­mi­dor pugui dis­tri­buir millor el temps que dedica a les com­pres”.

La pandèmia, segons David Riu­dor, cofun­da­dor de Goin, apli­cació mòbil d’estalvi i inversió, “ha fet que el con­su­mi­dor s’hagi adap­tat a les cir­cumstàncies i els seus hàbits de com­pra no han can­viat tant res­pecte als anys pre­co­vid. Es va estal­viar molt més durant el con­fi­na­ment perquè no es podia gas­tar en gai­rebé res, però també es va inver­tir molt més. Per exem­ple, van incre­men­tar-se les com­pres de crip­to­mo­ne­des. Tan­ma­teix va ser un fet cir­cums­tan­cial i ara ja es torna a fer des­pesa en vehi­cles, viat­ges i oci, inclús més que abans de la pandèmia”.

Segons anàlisis rea­lit­za­des per l’equip de Goin, com­pa­rant per­cen­tat­ges de l’any 2020 amb l’ante­rior, els estal­vis van créixer un 68%, la venda de vehi­cles va caure un 26%, com també ho van fer els viat­ges, en un 42%, i les des­pe­ses en com­pres, en un 47%. En canvi, durant aquest any res­pecte al 2020, els estal­vis han cai­gut un 43%, men­tre que ha aug­men­tat en un 114% la venda de vehi­cles, un 56% els viat­ges i un 451% la des­pesa en com­pres.

I men­tre el comerç intenta adap­tar-se, segons Riu­dor, el seg­ment que veu­rem créixer molt serà el del luxe, “que no ha patit gens durant la pandèmia i inclús hi va haver mar­ques que van aug­men­tar els preus per ofe­rir un extra d’exclu­si­vi­tat en un moment difícil. El resul­tat va ser que la demanda d’aquests pro­duc­tes es va incre­men­tar força”.

Per Riu­dor, la cam­pa­nya de Nadal “anirà bé, però patirà el comerç físic”. Segons ell, durant la pandèmia, “el con­su­mi­dor es va acos­tu­mar a com­prar en línia, sobre­tot perquè els preus són més econòmics i els can­vis o retorns dels arti­cles són molt sen­zills. I amb això el comerç físic no pot com­pe­tir”. Per evi­tar-ho, reco­mana als comer­ci­ants “incor­po­rar el més aviat pos­si­ble l’omni­ca­na­li­tat perquè la botiga física només es farà ser­vir per mirar, tocar, empro­var, pagar i que t’ho enviïn a casa, o bé després de mirar, tocar i empro­var com­praràs a través de la xarxa. Per tant, la botiga física ha de ser-hi però no per tenir estoc de pro­duc­tes”.

I així enceta un altre àmbit que implica el comerç però també els con­su­mi­dors i el con­junt de les ciu­tats: la mobi­li­tat. “La logística s’ha de faci­li­tar però tal com es fa ara no és via­ble per al bon fun­ci­o­na­ment de les ciu­tats ni per a la sos­te­ni­bi­li­tat”, asse­gura Riu­dor. Segons ell, el trans­port elèctric d’última milla té en això molt a dir: “Els cami­ons es que­da­ran a la perifèria de les ciu­tats i seran els trans­ports més petits i elèctrics, com ara peti­tes cami­o­ne­tes, cot­xes i bici­cle­tes amb calai­xos per al trans­port de paque­te­ria incor­po­rats, els que faran arri­bar els pro­duc­tes als con­su­mi­dors que viuen en entorns urbans.”

La com­pra en línia ha avançat qua­tre o cinc anys res­pecte a altres mer­cats en aquest període pandèmic, “a més d’afe­gir-hi gene­ra­ci­ons que mai hauríem pen­sat que com­pra­rien per inter­net”, asse­gura Adrián Pena, CEO de Dee­li­vers, empresa amb seu a Vigo, i una de les més relle­vants de l’Estat en logística inversa.

Les devo­lu­ci­ons són la pedra a la sabata de la logística pel cost que suposa en temps i per­so­nal que s’ha de des­ti­nar. Dee­li­vers, que té un hub urbà a Bar­ce­lona i un equip de tre­ball, i també opera a Reus, Tar­ra­gona i Lleida, a més de ser a 36 ciu­tats de l’Estat i a Lis­boa, tre­ba­lla amb riders con­trac­tats. Pro­posa el repar­ti­ment o reco­llida de la comanda en fran­ges d’una hora i en llocs con­crets, que se li pre­gun­ten al cli­ent a través d’un mis­satge al mòbil. El sis­tema informàtic de Dee­li­vers s’inte­gra al web del cli­ent i s’encar­rega de la logística.

“Solu­ci­o­nar l’última milla és el pri­mer pas de l’estratègia d’un e-com­merce: entre­gues ràpides, cen­tra­lit­zació de magat­zems urbans i sos­te­ni­bi­li­tat”, explica. A més, pun­tu­a­litza: “No podem pre­ten­dre que aquests ser­veis siguin gratuïts. El con­su­mi­dor també ha de ser cor­res­pon­sa­ble.”.

Treballar sense parar durant més d’un mes

La conciliació laboral i familiar s’està estenent també entre el comerç i obrir tots els festius des que s’inicia la campanya del Black Friday ja no és una opció per a molts. Calbet Electrodomèstics ho ha fet públic enguany, que celebra el 70è aniversari, amb un cartell que mostra a tots els seus establiments, però no és l’únic. Un bon gruix de botiguers de Vic han decidit fer el mateix, d’altres proposen obrir només els diumenges de desembre i hi ha un bon gruix de comerços de barri que fa anys que no aixequen la persiana en dies festius.

“Més d’un mes treballant sense parar, no pot ser. Aquest sistema només beneficia les grans superfícies. Nosaltres no obrim cap diumenge ni cap festiu, sobretot perquè és una mala passada per als treballadors. A més, està estudiat que no per obrir més dies es ven més”, explica Joan Carles Calbet.

La Federació de Serveis de CCOO va presentar, a principis d’aquest mes, els resultats preliminars d’un estudi en marxa sobre la realitat de les plantilles en el sector. Les primeres xifres ja indiquen la situació de precarietat que viuen molts treballadors durant les campanyes del Black Friday i Nadal. “El 60% dels contractes parcials es concentren en diumenges i festius i afecten quatre vegades més les dones (28,3%) que els homes (7,40%). Aquesta precarietat és tremenda”, afirma Ángeles Rodríguez, responsable de comerç del sindicat. També destaca que no hi ha hagut un gran increment de la contractació per a aquestes dates, ja que en el comerç minorista no ha arribat al 0,7% del global de contractes del sector, un percentatge que situa la contractació per sota dels nivells del 2019.

Jornades extenuants, salaris precaris i incompliment dels descansos en aquestes jornades parcials no desitjades són els punts en els quals posa l’objectiu l’estudi, que finalitzarà entre el febrer i el març de l’any vinent.

“En el comerç tèxtil s’han generalitzat els contractes de 24 hores o menys, a 500 o 600 euros mensuals”, indiquen fonts de CCOO. Aquesta casuística, unida al fet que “en els contractes parcials és molt complicat perseguir els incompliments d’excés de jornada i, tenint en compte que el descans setmanal no existeix en aquestes dates, la precarietat agafa formes inhumanes”, denuncia el sindicat, entre l’activitat econòmica i de consum s’està reactivant, no s’incrementa en la mateixa proporció la contractació en un sector que té 11.000 persones en ERTO.

La sostenibilitat impulsa canvis dins del sector

Segons un estudi fet per la plataforma d’enviaments transfronterers Seven Senders, fins al 57% dels clients dels comerços en línia està disposat a pagar un cost extra si l’enviament es fa de manera sostenible. Essity, companyia global en productes i solucions d’higiene per a la salut i el benestar de les persones, ha posat xifra a aquest sobrecost que molts estarien disposats a pagar: un 5%.

Si aquestes dades s’uneixen al fet que un 61% dels habitants de l’Estat espanyol pensa que les seves accions poden influir positivament a alentir l’escalfament global, l’impacte en l’entorn és un factor decisiu a l’hora de fer les compres per internet i això comença a provocar canvis en els actors del sector.

“El consumidor està més conscienciat i en el sector del packaging s’està fent molt per adaptar-se a la sostenibilitat que se li demana. Estan sorgint nous materials que substitueixen el plàstic contaminant perquè l’experiència de l’embolcall és el primer que el consumidor percep”, afirma Joan Carles Sánchez, packaging designer de Stimulo, agència de Llinars del Vallès de disseny de productes innovadors, experts a fer embolcalls sostenibles.

La innovació en nous materials ha portat, per exemple, a fabricar pacs biodegradables fets amb algues, “que fa que puguis menjar-te fins i tot l’embolcall, o gots d’un sol ús fets de blat de moro i tapioca”, explica Sánchez. Tanmateix, “als dissenyadors ens falten eines per saber exactament l’impacte mediambiental, i això és important per poder prendre decisions. A hores d’ara ens hem de guiar bàsicament pel sentit comú”, afirma Ramon Martínez, director de Stimulo.

La presentació del producte és important per al consumidor i ara reclama que aquest embolcall estigui fet amb materials sostenibles, reciclables o reciclats. “I un fet important és que les grans marques ja han entrat a la roda i això obre un futur d’esperança”, diu Martínez. Tanmateix, segons ell, “el packaging és una eina important en el tema de la sostenibilitat, però s’ha d’educar el consumidor també en aquest sentit perquè diferenciï i valori els productes i triï en conseqüència”.

Fuente: leconomic.cat